Página 16 - conta`m, dona

L’escriptor, un honest mentider...
Des del principi dels temps les persones van sentir la necessitat de
contar, de narrar històries a la vora de la llar a l’hivern, o asseguts
al carrer durant les xafogoses nits d’estiu. Qualsevol repte vençut va
necessitar ser contat; la mateixa Història Universal és una successió
de contes. De la narració oral es va passar a l’escrita, i les històries
sobre fets reals van donar pas a les històries de ficció, això va con-
vertir el fet d’escriure en un acte de llibertat sense límits.
Els relats recollits en aquest volum tenen en comú el fet d’haver re-
sultat premiats al certamen literari Conta’m dona, però a més, com-
parteixen el fet de ser el fruit de l’acurat i solitari treball que esdevé
el fet d’escriure. Aquest vell ofici, el de l’escriptura, resulta certa-
ment semblant al de l’orfebre que converteix el bast metall en una
joia preciosa; el vertader escriptor és aquell que de la matèria bruta
que és el tema o la idea original, és capaç d’aconseguir una exqui-
sida joia final, açò és, la història que arriba al lector. I al capdavall,
també la lectura esdevé un acte de llibertat que ens possibilita acaba-
lar noves experiències, i ací cal matissar que l’experiència personal
a més del què hem viscut és, fonamentalment, allò que fem amb el
què hem viscut i amb el que altres han viscut. Ara però, compte, per-
què com diu Vargas Llosa, i considerant que de vegades la realitat
resulta més inversemblant que la ficció, la ficció és una mentida que
encobreix una profunda veritat. La ficció que ens presenten aquests
contes és una realitat que no és però que fingeix ser-ho, són petites
o grans mentides que es fan passar per veritats. Ací és on rau part de
la màgia de l’escriptura, en que l’escriptor siga capaç de crear situa-
cions versemblants que tinguen la capacitat de suggerir situacions,
personatges..., que malgrat la seua irrealitat persuadeixen el lector i
el convencen de la veritat de la mentida que conten. Aquest paper
de mentider amb el que se’ns desvetlla l’escriptor no està exempt
d’una aureola d’honestedat que es desprèn del seu compromís per
compartir amb nosaltres un món que surt del seu interior. Trobem
així, que cadascun dels relats d’aquest llibre s’ofereix al lector com