Basic HTML Version
entrenosotros
25
Segons diversos estudis, en un 80% dels
casos el TOC s’inicia abans dels 18 anys i al-
menys en un 50% s’inicia en la infància, en-
cara que és habitual que passe desaperce-
but fins que els nivells d’ansietat són molt
elevats i hi ha deteriorament funcional.
Comprén dos components essencials:
les obsessions i les compulsions.
Les obsessions són idees, pensaments,
impulsos o imatges persistents que el xi-
quet viu com a intrusos i inadequats, és
a dir, són involuntaris i incontrolables i li
provoquen una gran ansietat o malestar
perquè creu que alguna cosa roïna o desa-
gradable ha d’ocórrer.
Les compulsions són comportaments o
actes mentals recurrents, realitzats amb
l’objectiu de previndre o disminuir l’ansi-
etat o el malestar produïts per l’obsessió,
o algun tipus d’esdeveniment o de situació
negatius. El xiquet seguix repetidament
estes conductes amb la intenció d’impedir
que el que tem es produïsca.
Un exemple d’açò seria que, davant l’ob-
sessió de contaminar-se, el xiquet seguis-
ca la conducta de llavar-se les mans repe-
tidament fins que descendix l’ansietat i el
xiquet pensa que ja no està contaminat.
El xiquet que patix este trastorn se sent
atrapat pels seus pensaments obsessius i
per les conductes que seguix per tractar
de neutralitzar-los. Això li ocupa una part
important del temps, interferix d’una ma-
nera significativa en la seua vida diària, li
provoca canvis en el caràcter i el compor-
tament i li impedix portar una vida social,
familiar i escolar adequada.
Els xiquets amb TOC s’avergonyixen del
que els passa i tracten d’amagar el seu pro-
blema, solen presentar un ànim deprimit i
el seu rendiment acadèmic es veu serio-
sament afectat a causa del seu problema.
A vegades, les conductes que presenten
a l’aula poden confondre els seus profes-
sors, que poden sospitar que el xiquet
presenta un dèficit d’atenció quan la causa
real del seu baix nivell d’atenció està en les
obsessions i compulsions que patix.
L’edat d’inici en la infància és molt va-
riada, encara que no se sap bé si açò és a
causa que ocorre així en realitat o al fet
que és difícil de detectar a edats molt pri-
merenques. No obstant això, s’ha arribat a
diagnosticar en xiquets de sis anys i fins i
tot de menys, encara que el més habitual
és que sorgisca per primera vegada al vol-
tant dels deu anys.
El trastorn obsessivocompulsiu en la in-
fància necessita més estudi i investigació
que facilite la detecció, el diagnòstic i la
intervenció de la manera més ràpida pos-
sible. El tractament que actualment s’ha
mostrat més eficaç és la combinació de
la teràpia cognitivoconductual i el tracta-
ment farmacològic. A pesar de tractar-se
d’un trastorn crònic, com més prompte es
realitze la intervenció, millor serà l’evolu-
ció i el pronòstic de cara a la vida adulta.
RECOMANACIONS PER A PARES I
PROFESSORS QUE CONVIUEN AMB
XIQUETS QUE PATIXEN UN TOC
1.-
Buscar ajuda professional. El xiquet
amb este trastorn necessitarà tracta-
ment psicològic i farmacològic. Man-
tindre un contacte estret i permanent
amb el terapeuta que l’atén.
2.-
Tindre una actitud de paciència i com-
prensió amb el xiquet, ja que ell és el
que més patix i els símptomes que pre-
senta s’escapen del seu control.
3.-
Evitar les crítiques, els retrets, els cas-
tics i els comentaris negatius cap a la
conducta del xiquet, ja que no provoca-
ran la desaparició del problema i em-
pitjorarien la situació.
4.-
No pressionar ni suplicar el xiquet per-
què deixe d’emetre la compulsió o el
ritual, ja que ell ja ho intenta i no pot
aconseguir-ho. Això només provocarà
angoixar-lo més.
5.-
Ignorar estes conductes compulsives i
rituals. No parar-hi atenció i proporcio-
nar-li tractament professional.
6.-
Evitar sobreprotegir-lo, no tractar-lo
com un malalt o un invàlid.
7.-
Ajudar el xiquet a focalitzar en els seus
“punts forts”, fer-li veure els seus as-
pectes positius.
8.-
Reforçar-lo davant de qualsevol intent
de control de la seua conducta, fins i
tot en el cas que no tingui èxit.
9.-
Encoratjar-lo i donar-li suport en els
moments difícils, reforçant la idea que
pot enfrontar el problema amb l’ajuda
del terapeuta.
10.-
Gestionar adequadament l’angoixa i
l’ansietat que ens provoca la situació
del xiquet.
INDICADORS DE L’EXISTÈNCIA DE TOC EN LA INFÀNCIA O L’ADOLESCÈNCIA
(Rosa i Olivares)
• Llavat excessiu de les mans.
• Augment incomprensible de la quantitat de “roba bruta” que objectivament no està bruta.
• Verificacions interminables, per exemple del que ha de fer o portar a classe.
• Períodes molt prolongats al bany o consum exagerat de paper higiènic.
• Dificultat per a abandonar la casa, verificant, per exemple, que les portes i finestres estan ben tancades.
• Negativa a tocar determinats objectes o anar a determinats llocs.
• Negar-se a parlar per telèfons públics o a tocar animals o objectes per considerar-los bruts.
• Rituals a l’hora de ficar-se al llit sense sentit o inadequats per a la seua edat.
• Demandes contínues de confirmació que s’han fet bé les coses, que no disminuïxen amb l’edat.
• Realitzar col·leccions rares d’objectes.
• Perfeccionisme desproporcionat a l’hora d’efectuar i verificar les tasques d’escola.
• Llegir una vegada i una altra unmateix text o haver de detindre’s cada vegada que llig un nombre de paraules determinat.
• No voler asseure’s en determinats llocs o fer determinades activitats.